- Com ? Què vols dir amb això de què podem tornar a ser parella?- va dir la Carla, sorpresa.
- Ara que ja m'has perdonat i has entès perquè et vaig deixar, podem rependre la relació que teníem. - va dir la Neus.
- Neus, la veritat ara sí que m'has deixat de pedra. Et perdono, però això no vol dir que jo vulgui tornar amb tu- va dir la Carla.
- No vols tornar amb mi?, però si nosaltres ens estimàvem molt!- va exclamar la Neus.
- Si, ja ho se que ens estimàvem, però mira tu mateixa ho has dit: " ens estimàvem". Ara mateix no tinc cap motiu per tornar amb tu. Podem ser amigues, però sense tenir res més.- va dir la Carla.
- Jo em pensava que voldries tornar amb mi... has trobat a alguna altra persona?- va preguntar la Neus.
- No t'enganyaré, i si he trobat una altra persona, de fet és la noia que vas veure a la ruta verda.- va explicar la Carla.
- Ah!, la teva amiga?, i aneu seriosament, vull dir la relació és estable?- va preguntar la Neus.
- A veure de moment, som bones amigues, i tampoc tinc d'explicar res més si ella no està al davant- va aclarir la Carla.
- Bé, he fet el possible perquè tornéssim a estar juntes, però si no pot ser, doncs ho hauré de deixar córrer- va dir la Neus.
- Neus, ja et dic que podem ser amigues. Et puc presentar l'Aida, de fet d'aquí poc és el meu aniversari, seria un bon moment per conèixer-vos- va dir la Carla.
- Molt bé, hi estic d'acord. ja me'n informaràs!- va dir la Neus.
- Si, quan ho tingui tot apunt et diré alguna cosa..- va dir la Carla.
La Carla va tornar cap a casa. L'Aida l'esperava al jardí. Estava dibuixant. La Carla s'hi va acostar, va mirar que feia, li va agafar la llibreta i la ploma i les va deixar sobre la cadira. L'Aida es va quedar parada. La Carla la va fer alçar de la cadira i li va fer un petó als llavis. L'Aida no es va quedar indiferent i s'hi va tornar. Es van estirar a la gespa, una sobre l'altra i es seguien fent petons i carícies..
La temperatura dels seus cossos, començava a pujar i la roba els hi sobrava. Aquella tarda van acabar fent l'amor a la gespa del jardí. Feia dies que volien fer-ho, però no sabien ni per on començar, ni tampoc el moment...
- Per fi, ho hem fet Aida!- va exclamar la Carla.
- Si, noia si, però has sigut tu que has vingut amb moltes ganes. Que t'ha passat?- va preguntar l'Aida.
- M'he adonat que t'estimo moltíssima Aida i volia fer l'amor amb tu!- va contestar la Carla.
- Ho trobo perfecte!, però com ha anat amb la Neus?- va preguntar l'Aida.
- M'ha explicat que va estar ingressada a l'Hospital de Bellvitge, per una pneumònia. Se li va caure el món a sobre i em va deixar. L'he perdonat, però m'ha preguntat si tornaríem a ser parella.. - va explicar la Carla.
- Ui, què dius! Això t'ha dit?, i tu que li has respòs? - va preguntar l'Aida.
- Li he dit que no podria tornar amb ella, que havia conegut a una altra persona.- va dir la Carla.
- I quina persona has conegut?- va preguntar l'Aida.
- Fàcil!, t'he trobat a tu!- va exclamar la Carla.
- Oh!, quina preciositat!- va exclamar l'Aida.
Les dues noies van pujar a l'habitació, i entre petons i abraçades, van tornar a fer l'amor per segona vegada...
( continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada