Qui no ha volgut mai agafar aquest tren? Segur que alguns ja l’han agafat, en canvi pot ser altres, ni l’han pogut agafar o ni tant sols l’han vist. Aquest tren existeix de veritat? Quin és aquell tren que et pot portar cap a un temps millor? o aquell que et trasllada a un país meravellós?
Diria, que no se sap on et pot portar, però la qüestió es que en algun moment de la vida, has de poder agafar aquest trajecte, potser un trajecte inoblidable, ple de roses i de somnis… penso que si no s’agafen aquests trens, perds la oportunitat, una oportunitat d’or per poder canviar alguna cosa a la teva vida.
Oportunitats que et passen, i que si no les saps aprofitar, et quedes a l’andana i el tren ja se’t ha escapat. A vegades costa saber on està aquesta oportunitat, però s’ha de provar, s’ha de intentar, s’ha de fer el impossible per poder-ho aconseguir.
Segur que han pasat oportunitats perdudes, somnis perduts… tot perdut… però arriba l’hora d’aixecar el cap, anar cap a l’andana, i mirar si arriba el tren, quan arriba, obrir la porta i pujar l’esgraó, que ens separa de poder perdre’l.
Un cop dins, viure del moment, deixar-se anar, sense pensar en res més, només pensar en el gran pas que hem fet, un pas que serà el millor que hem pogut fer durant molt de temps!
Ha arribat l’hora de no perdre aquest moment, de no perdre…. El tren de Mitjanit!
