dilluns, 2 de setembre del 2013

ELLA

“No puc deixar de pensar-hi. El seu record s’ha tornat, irresborrable. Tots els meus pensaments, arriben a ella.
Fa molts anys, que ens vam trobar, les nostres ànimes, van concloure en una mateixa persona. No sabria descriure, quina era la sensació , l’únic que puc dir és que era una bona sensació.
Aquells anys, ens vam veure moltes vegades, infinites diria jo… fins que va arribar el gran dia, el dia d’aquell petó, que algun dia havia d’arribar…  va ser un d’aquells petons, que mai oblides. Deu ser veritat, allò que diuen que el primer petó no s’oblida mai…
Un petó, que encara el tinc present, i mai s’esborrarà. Com totes les coses, comencen, es desenvolupen i finalment moren o ressorgeixen d’una altra manera.  Jo he seguit caminant, sense ella, no sé fins on, ni fins quan. Possiblement ens tornarem a trobar, en un altre indret, en un altre somni, en una altra experiència.”