Les aventures de l'Aida. 3ª Part

Feia ja uns mesos que l'Aida i el Francesc vivien junts a la ciutat d'Amposta. Havien deixat enrere la família i els amics i havien començat una nova vida en parella. Vivien en una casa unifamiliar, que era dels avis de l'Aida. Ella seguia anant a la Universitat de Tortosa i visitava els seus pares sovint. El Francesc treballava de jardiner en una petita empresa de jardineria de manteniments privats. Pels horaris de cadascú no es podien veure com ells voldrien, però quan estaven junts ho aprofitaven al màxim. També es trobaven amb el Xavier i la Laia, ells també vivien junts a Sant Carles de la Ràpita. Volien estar a prop dels seus amics dels gorgs lleidatans. Un cap de setmana, l'Aida i el Francesc van decidir anar a Lleida i van avisar al Xavier i la Laia, per si volien acompanyar-los. I així va ser, es van dirigir cap a la capital del Segrià. Anaven els quatre en el cotxe, volien passar el dia a Lleida, però després el Xavier va tenir una gran idea: - Ei, nois! Per què no ens arribem a Balaguer? - A Balaguer? I què hi vols anar a fer? - va dir l'Aida - Doncs a recuperar vells temps!- va afegir el Xavier - Ah! Doncs, hi podem anar!- va dir la Laia I dit i fet, es van dirigir cap al poblet, on van viure de petits, prop de Balaguer. Van deixar el cotxe a la carretera i van seguir el camí que els portaria fins al gorg. Es van asseure en aquelles roques, que si parlessin els podrien explicar mil i una aventures. Quan ja portaven un parell d'hores, les primeres gotes d'aigua de pluja començaven a arribar. L'Aida es va alegrar de tornar a sentir aquella pluja. Van gaudir d'aquell espectacle de la natura fins que van tornar cap al cotxe, completament xops. Van decidir quedar-se a sopar a Balaguer. A les 12 de la nit van tornar cap a a les terres de l'Ebre. El Francesc i l'Aida van portar el Xavier i la Laia cap a Sant Carles de la Ràpita i ells van seguir la carretera fins a Amposta. Va ser un dia especial. El matí següent, el Francesc es va llevar d'hora per fer l'esmorzar i per comprar el diari. Va sortir de casa i va mirar la bústia de correu, va deixar les cartes a sobre de la tauleta del rebedor, ja les llegiria després. L'Aida, uns minuts més tard, va agafar les cartes que el Francesc havia deixat a la tauleta i mentre esmorzava anava obrint les cartes. Cartes del banc, del telèfon, de l'Ajuntament... però una carta la va sorprendre, anava dirigida al Francesc i el remitent de la carta era d'una direcció d'una empresa de jardineria d'Alemanya... l'Aida només va poder pronunciar: Alemanya?! (continuarà)