Escric, i no sé que escriure. Vaig d’un tema a l’altre. No sé ni què pensar, ni què dir, ni tant sols ni què fer. Pujo i baixo, indistintament… agafo paper i bolígraf i no puc plasmar res del que em passa pel cap. Sé que necessito buidar el pensament, però no sé ni per on començar, i ni tant sols com ho he de fer.
El bolígraf, abans es movia sol, ara necessita l’ajuda d’algú per poder-se moure. Em pregunto per què no escric com abans, què ha passat? Quin és el motiu perquè ara no plasmi els meus pensaments en un paper?
La veritat és que no sé res. Tot va bé? … i jo què sé, si va bé, si ni tan sols sé on sóc, ni per on passo, ni per on m’he de moure…
Penso en els moments bons, en els moments ens els quals no penso en res més, i només se’m acut un entorn en el qual no penso en tot això: l’entorn geganter. Un món que m’esvaeix, un món que m’agrada… però clar no tot és aquest món, oi ¿
Bé, no sé per què escric això, potser em serveix d’alguna cosa escriure? O potser ja no em serveix de res… no sé, però ara no escric com abans….
