Les Aventures de l'Aida. 6è Capítol

L'Aida va tornar enrere. Va decidir parlar amb el Francesc i la Laura. Ells estaven al carrer. S'hi va acostar. Li van explicar tot. Li van dir que la Laura, s'havia separat del Xavier, hi havia anat a Alemanya a buscar feina. El Francesc li va dir, que la Laura li havia enviat informació sobre el país i per feina aquí i gràcies a ella va trobar l'empresa de jardineria.
L'Aida se sentia desorientada, ella només volia saber per què la seva parella, ara estava vivint amb la seva millor amiga... sortint junts?, per què l'havia enganyat d'aquella manera?
- Però per què no volies que vinguis amb tu?- va preguntar l'Aida
- Perquè la Laura i jo estem sortint junts i vivim junts aquí- va dir el Francesc
- Però per què m'heu fet una cosa així? I tu Laura, eres la meva millor amiga, no dius res? I què va passar amb el Xavier?- va preguntar l'Aida
- Aida, ho sento molt el que ha passat, jo no et volia fer cap mal.Les coses han anat així. I amb el Xavier el tema no funcionava- li va aclarir la Laura
- Em sembla fantàstic! M'heu enganyat els dos. Els millors amics que tenia! No us ho perdonaré mai! Per a mi, ja no existiu! - els va dir l'Aida.
- No cal que et posis així, Aida!, segur que hi podem trobar una solució! - li va dir el Francesc
- Una solució?! Quina solució vols que hi trobem?!- va dir l'Aida
- No ho sé, una que ens vagi bé pels tres- va dir la Laura
-No cal que trobem cap solució. Jo ara marxaré. El nostre contacte s'acaba aquí. No vull saber res de vosaltres. És així- va dir l'Aida.
El Francesc i la Laura, es van quedar parats amb la reacció de l'Aida. Però clar, que volien que els hi fes dos petons i així s'arreglava tot? L'Aida va marxar cap a l'hotel. Va pujar a l'habitació. Es va posar a plorar. No podia aguantar tota aquella situació i va anar en direcció a l'aeroport per tornar cap a Catalunya.
Ella només havia comprat el bitllet d'anada, així que tenia de comprar el de tornada. Quan estava fent cua, pensava a gaudir i de viure experiències, i va decidir canviar la destinació d'aquell vol. A la feina li havien concedit uns dies pel viatge a Alemanya i encara no els havia acabat.
Volia aprofitar la setmana que li quedava, i visitar algun país on no havia estat mai, i es va decidir per anar a Àustria, en concret a Viena. I així va ser com l'Aida, es dirigia amb aquell avió cap a Viena. La durada del viatge era d'una hora. Li va tocar al seient de la finestra, i justament al costat de l'ala, hi podia veure les vistes espectaculars.
Estava preparada per fer aquell viatge sola. Una setmana per gaudir de la ciutat, conèixer gent i gaudir. Al seient del costat, hi havia una noia de 25 anys, morena, ulls negres.. L'Aida li va començar a parlar:

- Hola, com et dius?
- Hola em dic Carla. Sóc de Catalunya.
- Jo també sóc de Catalunya, em dic Aida
- Vas a Viena, de vacances?, per feina?- va dir la Carla
- Hi vaig de vacances, per desconnectar una mica, el meu xicot m'acaba de deixar per la meva millor amiga- va dir l'Aida
- Òstia, deu ni  do!, em sap greu. Estàs bé? - va dir la Carla
- Si, tranquil·la, estic bé, els he enviat una mica a la merda! - va dir l'Aida
- És el millor que pots fer! Oblidar-los! - va dir la Carla
- Doncs, si abans de tornar a casa, he decidit fer aquest petit viatge d'una setmana a Viena. I tu vas de vacances o per feina?- va preguntar l'Aida
- De vacances, de fet hi vaig una mica com tu a desconnectar- va dir la Carla
- Què t'ha passat alguna cosa?- va dir l'Aida
- Si, alguna i de grossa... però saps què?, et molestaria fer aquesta estància a Viena amb mi? - va preguntar la Carla.
- No, no em molestaria, estaria bé... - va dir l'Aida
- Doncs mira, compartim aquesta experiència a Viena i ens expliquem les nostres històries, que et sembla bé ?- va dir la Carla.
- Em sembla fantàstic! - va dir l'Aida.

L'Aida, tornava a somriure...

Les Aventures de l' Aida. 5ª Part

Suïcidi? No! L'Aida no s'ho mereixia. Ella s'estimava la vida, la pluja i el Francesc, i havia de lluitar per tot això. Res es podia posar al davant de la força que tenia l'Aida. Va decidir emprendre un viatge cap a Alemanya, per trobar al Francesc i parlar amb ell de tot el que havia passat. I així va ser , la noia es va informar d'on podia ser el Francesc, va comprar el bitllet, va buscar habitació en un hotel...

I en dues hores d'avió, arribava a l'Aeroport de Stuttgart. Era qüestió de buscar l'hotel, deixar l'equipatge, va agafar el tren en direcció a la casa on residia el Francesc. L'Aida pensava en què es trobaria i amb qui es trobaria. Potser no trobava el Francesc, potser trobaria una altra persona. Tot era una incògnita. El més probable, seria que és trobes amb el noi...

Faltaven quatre estacions de tren. Va arribar a una petita urbanització de cases unifamiliars. Va mirar el mapa i va anar seguint l'itinerari, fins a trobar el carrer que li havien dit els pares del Francesc.

Finalment va trobar la casa, al carrer Kleningstrasse nº 7. Era una casa gran, feia cantonada. Es va dirigir a la porta i va trucar... La porta es va obrir. En va sortir una dona. Era sud-americana, pel que va deduir l'Aida. Aquella dona, li va parlar en alemany, però després es va dirigir a ella amb espanyol:

- Hola, que desea la señora?

- Hola me llamo Aida, estoy buscando un amigo. Se llama Francesc, me dijieron que vivia aqui. Podria habar con él?

- Lo siento, no le puedo ayudar- va dir la dona

- Ya no vive aqui?- va preguntar l'Aida

- Le he dicho que no le puedo ayudar...

La dona va tancar la porta. Aquella conversa no anava enlloc. L'Aida tenia aquella adreçada apuntada. Podria ser que hagués anat a viure a un altre lloc? Però els pares del Francesc, li haurien de haver dit, no li amagarien una cosa així!

Mentre ella pensava, la porta es va tornar a obrir, i una veu, aquest cop masculina va dir:

- Hola Aida.

L'Aida, es va girar i va veure que el que li parlava era el Francesc!

- Aida, té d'explicar moltes coses- va dir el Francesc

- Ja m'ho penso, Francesc- va dir la noia

- És llarg d'explicar, i et sorprendrà molt, però alhora et pot fer molt de mal. T'ho volia explicar a Catalunya, però no ho hagueres entès- va dir el Francesc

- Em fas patir, però què és el que passa?- va preguntar la noia

- Aquí hi ha dos temes, un que em van oferir la feina de jardiner. Ja feia temps que hi tenia contactes. Era una oportunitat venir aquí- va argumentar el Francesc.

- Sí, si això de la feina ho entenc. El que em pregunto jo, és perquè no volies que anés amb tu? Semblaves molt distant, sóc la teva parella...

- Ara ho entendràs tot. La segona raó per què no et vaig dir res, és que a part de la feina, tenia altres contactes aquí a Alemanya. I aquest contacte és...

La porta es va tornar a obrir. L'Aida va mirar enrere i per sorpresa d'ella, va aparèixer la seva millor amiga, la nena del gorg, la Laia...

- Hola Aida. - va dir la Laia

L'Aida no va dir res. No es podia creure allò que veia. D'aquella porta en va sortir, la seva millor amiga. No va voler sentir res més, va agafar i va marxar per on havia vingut. El Francesc i la Laia, la van cridar , però l'Aida no volia saber-ne res. Es va posar a plorar. Es va posar a ploure tot d'una, ella s'estimava la pluja, se sentia protegida. Va pensar que hauria de ser forta i encarar el que li passava. I amb un gest de valentia, va decidir tornar enrere...

( continuarà)




　

　

　

Les Aventures de l'Aida. 4ª Part

L'Aida, encara estava amb la boca oberta. Va tornar a llegir, aquella paraula: Alemanya!? Estava sorpresa. Va deixar la carta, tal i com l'havia trobat, decidida a esperar el Francesc que tornes a casa.
Al cap d'una mitja hora, el Francesc, ja tornava a ser a casa:
- Hola! ja estic aquí! Has mirat el correu?- va dir el Francesc, tot accelerat.
- Si, si. He vist que has rebut una carta d'Alemanya. Què vol dir això?- va preguntar l'Aida.
- Ja m'han contestat? i què diuen?- va dir el noi
- Aleshores, ja ho sabies que t'enviarien una carta?- l'Aida estava ben sorpresa
- Si, clar, ja fa un any que tinc contactes amb alemanys- va dir el Francesc
- I per què no m'ho deies? m'has deixat ben sorpresa- va dir la noia
- Aida, no volia que et sentis malament, no et volia fer patir- es va lamentar el Francesc.
- Però per què havia de patir? - va preguntar ella
- Doncs, perquè estic decidit a marxar a Alemanya!- va aclarir ell

L'Aida, es va quedar saturada, no sabia què dir. El seu xicot, tenia clar que s'en anava a Alemanya, a treballar a una empresa de jardineria. Li oferien un any de contracte i estava totalment disposat a acceptar-lo. L'Aida, no va dir-li res en tot el dia, fins que va arribar el vespre. Ella finalment, li va preguntar, si tenia pensat anar-hi amb ella, i ell li va dir que de moment pensava anar-hi sol, i que si tot anava bé, ella vindria més endavant.
El Francesc, va fer tots els preparatius: el bitllet d'avió, els permisos pertinents, la renovació dels carnets, l'estància al país de la cervesa... però sense tenir en compte que la seva xicota es quedava sola.
L'Aida, no sabia què fer, no sabia com fer-se passar aquell mal tràngol. Ella havia de seguir la seva vida, però sense el seu xicot. Tot i així, notava que ell li amagava alguna cosa, per què anar-se'n i no pensar ni amb ella, era molt estrany. Ho volia descobrir.
Finalment va arribar el dia, que el Francesc, agafava l'avió i marxava a terres germàniques. Els seus pares, juntament amb l'Aida, el van acompanyar a l'aeroport de Barcelona. Va arribar l'hora d'acomiadar-se. Va ser tot molt fred, un petó desengelat. Va ser un " fins aviat" molt estrany. L'Aida creia que el Francesc, l'estimava des del primer dia, però cada cop veia que ell s'allunyava més d'ella.
Els pares del Francesc, van dir a la noia, que no es preocupes, que tot tornaria a la normalitat, que ell segur que la vindria a buscar, que es parlarien per internet, s'escriurien cartes, e-mails...
Però de tot el que li van dir, no va passar absolutament res, només tenia notícies d'ell, per mitjà dels seus pares. Li deien a l'Aida, que ell estava bé, però mai li deien res, de si el Francesc preguntava per l'Aida. Tot s'en va anar en orris: l'amistat de petits, el retrobament de grans, la vida en parella... tot es va acabar...
Van passar molts mesos, l'Aida continuava estudiant i havia començat a treballar en una petita botiga de joies fetes a mà. Va decidir treballar, per guanyar diners per poder fer un viatge a veure el Francesc. Tot i així, no tenia ànims per res, tot li sortia malament. No parlava amb ningú. Fins i tot volia fugir de la vida. Sabia fins i tot la manera... ( continuarà...)