Les Aventures de l' Aida. 5ª Part

Suïcidi? No! L'Aida no s'ho mereixia. Ella s'estimava la vida, la pluja i el Francesc, i havia de lluitar per tot això. Res es podia posar al davant de la força que tenia l'Aida. Va decidir emprendre un viatge cap a Alemanya, per trobar al Francesc i parlar amb ell de tot el que havia passat. I així va ser , la noia es va informar d'on podia ser el Francesc, va comprar el bitllet, va buscar habitació en un hotel...

I en dues hores d'avió, arribava a l'Aeroport de Stuttgart. Era qüestió de buscar l'hotel, deixar l'equipatge, va agafar el tren en direcció a la casa on residia el Francesc. L'Aida pensava en què es trobaria i amb qui es trobaria. Potser no trobava el Francesc, potser trobaria una altra persona. Tot era una incògnita. El més probable, seria que és trobes amb el noi...

Faltaven quatre estacions de tren. Va arribar a una petita urbanització de cases unifamiliars. Va mirar el mapa i va anar seguint l'itinerari, fins a trobar el carrer que li havien dit els pares del Francesc.

Finalment va trobar la casa, al carrer Kleningstrasse nº 7. Era una casa gran, feia cantonada. Es va dirigir a la porta i va trucar... La porta es va obrir. En va sortir una dona. Era sud-americana, pel que va deduir l'Aida. Aquella dona, li va parlar en alemany, però després es va dirigir a ella amb espanyol:

- Hola, que desea la señora?

- Hola me llamo Aida, estoy buscando un amigo. Se llama Francesc, me dijieron que vivia aqui. Podria habar con él?

- Lo siento, no le puedo ayudar- va dir la dona

- Ya no vive aqui?- va preguntar l'Aida

- Le he dicho que no le puedo ayudar...

La dona va tancar la porta. Aquella conversa no anava enlloc. L'Aida tenia aquella adreçada apuntada. Podria ser que hagués anat a viure a un altre lloc? Però els pares del Francesc, li haurien de haver dit, no li amagarien una cosa així!

Mentre ella pensava, la porta es va tornar a obrir, i una veu, aquest cop masculina va dir:

- Hola Aida.

L'Aida, es va girar i va veure que el que li parlava era el Francesc!

- Aida, té d'explicar moltes coses- va dir el Francesc

- Ja m'ho penso, Francesc- va dir la noia

- És llarg d'explicar, i et sorprendrà molt, però alhora et pot fer molt de mal. T'ho volia explicar a Catalunya, però no ho hagueres entès- va dir el Francesc

- Em fas patir, però què és el que passa?- va preguntar la noia

- Aquí hi ha dos temes, un que em van oferir la feina de jardiner. Ja feia temps que hi tenia contactes. Era una oportunitat venir aquí- va argumentar el Francesc.

- Sí, si això de la feina ho entenc. El que em pregunto jo, és perquè no volies que anés amb tu? Semblaves molt distant, sóc la teva parella...

- Ara ho entendràs tot. La segona raó per què no et vaig dir res, és que a part de la feina, tenia altres contactes aquí a Alemanya. I aquest contacte és...

La porta es va tornar a obrir. L'Aida va mirar enrere i per sorpresa d'ella, va aparèixer la seva millor amiga, la nena del gorg, la Laia...

- Hola Aida. - va dir la Laia

L'Aida no va dir res. No es podia creure allò que veia. D'aquella porta en va sortir, la seva millor amiga. No va voler sentir res més, va agafar i va marxar per on havia vingut. El Francesc i la Laia, la van cridar , però l'Aida no volia saber-ne res. Es va posar a plorar. Es va posar a ploure tot d'una, ella s'estimava la pluja, se sentia protegida. Va pensar que hauria de ser forta i encarar el que li passava. I amb un gest de valentia, va decidir tornar enrere...

( continuarà)