Un dia agafes un tren. No vols saber quina és la seva destinació. El viatge
pot durar unes hores, setmanes o fins i tot, mesos.
Els trens, són com els camins. Aquell tren, aquell camí, que vas agafar, t’acompanyarà fins al final. El més important, no és la
seva destinació, sinó les experiències, els entrebancs, els somnis, les
persones, els pensaments i els somriures, que et puguis trobar en el camí.
El dubte que tinc, és si vas agafar el camí correcte. Potser això, no ho
sabràs, fins al final del trajecte. Serà un viatge fantàstic? Serà real? Serà
una irrealitat? Però també et pots trobar que els moments que visquis, fins a l’última
estació, et serveixin per saber que has escollit bé el teu camí, o bè al
contrari, potser et serveix perquè deixis el camí, tornis enrere i agafis una
altra destinació.
Hi ha tants camins i trens per agafar, però no saps quin és el teu. El
busques, però no el trobes… podria ser que no tinguessis destí? Diuen que
tothom té el seu, per tant, tothom deu tenir el seu tren i el seu camí, no?
