Sents una cançó, escoltes una lletra… se’t posa la pell de gallina quan sents aquella veu, aquella veu que sents a travès del teu pensament, però tambè a travès del teu cor. Una cançó que et fa caure una llàgrima, una llàgrima que et recorre la pell, fins a tornar a trobar el cor.
Aquest sentiment, et porta a estar feliç i content, sentir realment el que sents, sense que ningú et digui el contrari, amb el pensament, amb el cor, amb la llàgrima i amb la cançó. Sè quina cançó podria reflectir tot això, no en dubte pas, és la cançó que ens parla de la vida, una vida incerta, que mai saps com acabarà, una vida bonica, però a la vegada complicada.
Quan escolto la cançó, sento una força emoció, sóc bastant sensible, però alhora em fa sentir content i viure amb il•lusió… a vegades les coses no surten com un voldria, tot i així em trasnsporto al sentiments de les lletres, els sentiments de les persones, i els sentiments del propi cor.
Feia temps que no escrivia. Aquesta cançó m’ha fet escriure. De vegades no sè ni què escriure, i al final em surten coses sense pensar realment en el que voldria escriure. Nomès sè que quan escolto aquesta cançó, se’m posa la pell de gallina.
COMPLICATED- AVRIL LAVIGNE
