Fa pocs dies a TV3,van fer una pel·lícula, Jo sóc la Juani, de Bigas Luna. Un film protagonitzat per Verònica Echegui i Dani Martín. Vaig veure la publicitat que va fer Televisió de Catalunya, i un dels missatges, em va motivar a veure la pel·lícula. El missatge era: “ si no t’agrada la teva vida, tuneja-la” . La Juani, té problemes amb els pares i també amb la seva parella. Ella decideix, canviar aspectes de la vida, que la fan sentir malament i trenca amb tot…Bé no explicaré tot l’argument de la pel·lícula, millor que la mireu vosaltres mateixos…
Tal i com deia, el missatge que em va donar el film, em va fer aturar i pensar… pensar en si m’agraden aspectes de la vida… canviaria coses? o ho deixaria tot tal i com esta? Tot és condicional, les preguntes, les respostes… res te una resposta concreta. Una cosa és clara, si no canvio coses que no m’agraden de la meva vida, pot ser que al cap del temps, e preguntis, per què no ho vaig canviar en aquell moment?
Què és millor, actuar o pensar? A vegades crec que si em penso molt les coses, acabo per no fer res, i cada cop li dono més voltes. El que em passa pel cap en aquell moment ,és el que hauria de valdré... moure’m pel que de veritat sento i vull, sense pensar en el que podria passar… és com el tema dels Lax’n’busto , Llença’t.
No ho canviaria tot de la vida, però si alguns aspectes, ser feliç que segur que no és tant difícil, tenir més confiança i sobretot somriure i riure molt… en fi el que se’n diu : “ Riure’s de la vida!”
Si no t’agrada la teva vida, “tuneja-la”!
