L' Aida, va obrir el sobre. Dins hi havia una carta. Hi va procedir a llegir:
" Hola, Aida.
Se que et pot sorprendre, tenir notícies meves, després del que et vas trobar a Alemanya. Et demanaria que llegeixis aquesta carta fins al final, llavors ho entendràs tot. Vaig anar a viure a Alemanya, perquè hi vaig trobar feina. La relació amb el Xavier, no funcionava, érem amics i ens portàvem molt bé, però la convivència no va poder amb nosaltres, i jo vaig decidir deixar la relació. Vaig estar buscant feina per internet, i en vaig trobar i vaig fer rumb cap a Alemanya.
Quan ja estava bé i amb una bona feina d'enginyeria industrial, vaig rebre notícies del Francesc, que també estava buscant feina. Buscava feina de jardiner, i jo tenia uns contactes que li podien donar feina. Finalment li van fer una oferta i ell va venir cap aquí. Vam llogar una casa per viure-hi junts. La feina, els amics, i tot anava molt bé.
La relació d'amistat que teníem, va arribar a ser especial, i ens vam enrotllar, fins que vam oficialitzar una relació de parella. Ens portàvem d'allò més bé. Llavors vas arribar tu a Alemanya, i el Francesc, et va explicar el que havia passat, i tu vas marxar sense voler saber res de nosaltres.
Crec que vas fer el correcte. Et sorprèn oi? T'explico. La teva ex parella m'ha deixat. Sí, si el que sents. Em va deixar, mesos després que tu vinguessis. Em va dir que ja no m'estimava, que aquella relació havia estat un engany, que ell encara t'estimava. Com ja et deus imaginar, em vaig quedar de pedra. Vam tenir una conversa, en què li vaig preguntar: " Francesc, i tu creus que això que fas és correcte?, creus que l'Aida et pot tornar a estimar, després del que li has fet?, i ell em va contestar que tu encara l'estimes.
Després d'aquelles paraules, vaig decidir no saber res més d'ell. Et va destrossar la vida, i també me-la destrossat a mi. No sabia a qui explicar això, i vaig optar per enviar-te una carta, espero que ho puguis entendre, i saber com em sento.
Però això no acaba aquí. He decidit tornar a Catalunya, tornar a la casa que teníem amb el Xavier a Tortosa. Saps alguna cosa d'ell?
Bé, Aida. T'envio aquesta carta a casa dels teus pares, suposo que ja te la faran arribar, no sabia on et podria trobar. Espero que puguem tornar-nos a veure ben aviat "
LAURA GARCIA BUSQUETS
Stuttgart, Deutschland
- Ara sí que estic flipant!- va exclamar l'Aida
- Mare meva, però el teu ex, qui es pensa que és?- va preguntar la Carla.
- No ho se, Carla, no se en què s'ha convertit. No és normal anar deixant les parelles d'aquesta manera! - va dir l'Aida.
- I tant!, i ara que penses fer?- va preguntar la Carla.
- He de localitzar la Laura, l'he de poder perdonar. Va estar amb el Francesc, però les circumstàncies em diuen que l'he d'ajudar.- va dir l'Aida.
- Ho trobo perfecte. Estic amb tu!- va exclamar la Carla.
- Moltes gràcies, amor! - va dir l'Aida
- Què fem?- va dir la Carla
- Estic pensant. Aquesta carta ha trigat dues setmanes a arribar a aquí. Potser la Laura, ja és aquí... - va dir l'Aida.
- Vols dir?, i on la podríem trobar?- va preguntar la Carla.
- Farem una cosa millor. La setmana que ve, és el teu aniversari, oi? - va preguntar l'Aida
- Sí, la setmana que ve. Però per què m'ho preguntes si tu ja ho saps? - va preguntar la Carla.
- Perquè convidarem a la Laura al teu aniversari. A qui convides?- va dir l'Aida
- D'acord, tinc poca llista, amics de la universitat, tu, la Neus, la Laura...- va dir la Carla.
- Molt bé! - va dir l'Aida
Les dues noies, van començar a preparar l'aniversari de la Carla. Hi haurien amics de les dues parts i sorpreses...
( continuació al 15è capítol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada