Nota de l'autor:
Estimats lectors/es,
Abans que procediu a la lectura del capítol següent, us informo que he canviat el títol de la història, donat que el personatge de la Carla, és i serà clau en la història. Així que des d'avui, la història és titularà: " Les Aventures de l'Aida i la Carla".
Aprofitant l'avinentesa, si teniu qualsevol suggeriment per la història, podeu escriure un missatge en el mateix blog.
Sense res més a comentar. Moltes gràcies per la vostra participació.
Francesc Rodríguez
Capítol 13è
Les dues noies van fer l'amor per segona vegada. S'estimaven molt. La conversa entre la Carla i la Neus, va fer que l'Aida i la Carla, fessin un pas endavant en la seva relació.
L'endemà la Carla es va llevar d'hora i va fer l'esmorzar. Un esmorzar complet: torrades, mantega, melmelada, embotits, ous ferrats, cafè, llet... L'Aida havia d'anar a treballar.Avui preguntaria al seu jefe, si la Carla podria treballar a la botiga.
L'Aida va marxar a treballar. La Carla es va quedar a casa per buscar anuncis a internet de feina, i també si podia estudiar alguna cosa. Pensava en la sort que havia tingut en conèixer l'Aida. No s'esperava pas trobar una persona com l'Aida. Se l'estimava molt i volia passar la resta de la seva vida amb ella. Ara volia gaudir al màxim del qual tenia per davant, però calia trobar feina i estudis.
A la Carla, tal com vam explicar en capítols anteriors, li agrada la fotografia, el dibuix i la pintura i havia fet un mòdul d'imatge i so. Tot i així, tenia una altra afició: l'escriptura. Escrivia de tot, històries fictícies, verídiques, experiències personals. No podia separar-se del seu bloc i del seu bolígraf, igual que l'Aida, que no es podia separar de la seva ploma i la seva llibreta de dibuix.
Llavors se li va acudir una cosa: " Sí a mi m'agrada escriure i a l'Aida li agrada dibuixar, per què no muntem un negoci en comú?". Era una magnífica idea.Caldria explicar-li a l'Aida.La Carla va fer el dinar. Avui tocava una gran amanida i tres talls de llom per cadascú. L'Aida plegava a les dues de la tarda i després estudiava un Postgrau d'Història a distància. L'Aida va arribar de treballar, i va veure que la taula estava parada i el dinar estava fet:
- Oh, Carla! Ets un solet!- va exclamar l'Aida, mentre li feia un petó.
- M'ha vingut de gust fer el dinar i és que et vull explicar una cosa.- va dir la Carla.
- Espera, primer t'explico jo. He preguntat a la botiga, si et poden agafar per fer els dissenys de les joies, i m'han dit que si, només falta que els hiportis el currículum. - va explicar l'Ada.
- Oh!, quina sorpresa! Anirà bé, mentre treballem en el nostre projecte!- va dir la Carla.
- Projecte? Quin projecte?! - va preguntar l'Aida.
- Sí, t'explico. Tu saps dibuixar i jo se escriure, podríem publicar les nostres històries. Un projecte juntes!- va exclamar la Carla.
- Sona bé! però és difícil, per fet de treballar juntes, som parella i treballar amb la parella ja se sap!- va dir l'Aida.
- Si ho se!, però ho podem alternar amb la joieria i els estudis els fem a distància. Podem intentar-ho!- va exclamar la Carla.
- Molt bé, Carla!, ja que insisteixes tant, ho podem intentar, segur que serà una altra de les nostres aventures. - va dir l'Aida.
- I tant, jo ho provaria, a més per internet he trobat l'autor de les teves aventures i diu que ens pot fer un lloc al seu blog per escenificar la història
en dibuix!- va explicar la Carla.
- I com has trobat l'autor?- va preguntar l'Aida.
- Noia, tinc contactes...- va dir la Carla.
- Ui, ui, ja m'explicaràs aquests contactes que tens...- va dir l'Aida.
La Carla es va llençar sobre l'Aida, i li va dir que l'estimava moltíssim. L'Aida li va fer un petó. Les dues noies van dinar i van fer la migdiada, pensant en el seu nou projecte. Van pujar a l'habitació. La Carla va agafar un llibre i li va començar a llegir en veu alta a l'Aida, ella s'adormia... De cop es va sentir el timbre...
L'Aida va baixar a obrir la porta. Era el seu pare:
- Hola Aida.- va dir el pare de l'Aida.
- Hola pare.- va dir l'Aida.
- T'he vingut a veure i per portar-te una carta.- va dir el pare de l'Aida.
- Una carta? - va preguntar l'Aida.
- Si, una carta. Ha arribat a casa, però va dirigida a tu i el remitent és d'Alemanya...- va dir el pare de l'Aida.
L'Aida es va quedar parada. Aquella carta, li recordava a la carta que va rebre el Francesc ja fa un temps... es va témer el pitjor. Va agafar la carta, va comprovar que anava en nom seu, va mirar el remitent:
LAURA GARCIA BUSQUETS
kleningstrasse, 7
70234 Stuttgart
Deutschland
La Carla, va baixar per veure la seva companya:
- Què passa, Aida?- va preguntar la Carla.
- Una carta de la Laura- va contestar l'Aida
- Què deu voler ara aquesta noia?- va preguntar la Carla
- No ho se. L'obro? - va preguntar l'Aida.
( continució al capítol seguënt)
L'endemà la Carla es va llevar d'hora i va fer l'esmorzar. Un esmorzar complet: torrades, mantega, melmelada, embotits, ous ferrats, cafè, llet... L'Aida havia d'anar a treballar.Avui preguntaria al seu jefe, si la Carla podria treballar a la botiga.
L'Aida va marxar a treballar. La Carla es va quedar a casa per buscar anuncis a internet de feina, i també si podia estudiar alguna cosa. Pensava en la sort que havia tingut en conèixer l'Aida. No s'esperava pas trobar una persona com l'Aida. Se l'estimava molt i volia passar la resta de la seva vida amb ella. Ara volia gaudir al màxim del qual tenia per davant, però calia trobar feina i estudis.
A la Carla, tal com vam explicar en capítols anteriors, li agrada la fotografia, el dibuix i la pintura i havia fet un mòdul d'imatge i so. Tot i així, tenia una altra afició: l'escriptura. Escrivia de tot, històries fictícies, verídiques, experiències personals. No podia separar-se del seu bloc i del seu bolígraf, igual que l'Aida, que no es podia separar de la seva ploma i la seva llibreta de dibuix.
Llavors se li va acudir una cosa: " Sí a mi m'agrada escriure i a l'Aida li agrada dibuixar, per què no muntem un negoci en comú?". Era una magnífica idea.Caldria explicar-li a l'Aida.La Carla va fer el dinar. Avui tocava una gran amanida i tres talls de llom per cadascú. L'Aida plegava a les dues de la tarda i després estudiava un Postgrau d'Història a distància. L'Aida va arribar de treballar, i va veure que la taula estava parada i el dinar estava fet:
- Oh, Carla! Ets un solet!- va exclamar l'Aida, mentre li feia un petó.
- M'ha vingut de gust fer el dinar i és que et vull explicar una cosa.- va dir la Carla.
- Espera, primer t'explico jo. He preguntat a la botiga, si et poden agafar per fer els dissenys de les joies, i m'han dit que si, només falta que els hiportis el currículum. - va explicar l'Ada.
- Oh!, quina sorpresa! Anirà bé, mentre treballem en el nostre projecte!- va dir la Carla.
- Projecte? Quin projecte?! - va preguntar l'Aida.
- Sí, t'explico. Tu saps dibuixar i jo se escriure, podríem publicar les nostres històries. Un projecte juntes!- va exclamar la Carla.
- Sona bé! però és difícil, per fet de treballar juntes, som parella i treballar amb la parella ja se sap!- va dir l'Aida.
- Si ho se!, però ho podem alternar amb la joieria i els estudis els fem a distància. Podem intentar-ho!- va exclamar la Carla.
- Molt bé, Carla!, ja que insisteixes tant, ho podem intentar, segur que serà una altra de les nostres aventures. - va dir l'Aida.
- I tant, jo ho provaria, a més per internet he trobat l'autor de les teves aventures i diu que ens pot fer un lloc al seu blog per escenificar la història
en dibuix!- va explicar la Carla.
- I com has trobat l'autor?- va preguntar l'Aida.
- Noia, tinc contactes...- va dir la Carla.
- Ui, ui, ja m'explicaràs aquests contactes que tens...- va dir l'Aida.
La Carla es va llençar sobre l'Aida, i li va dir que l'estimava moltíssim. L'Aida li va fer un petó. Les dues noies van dinar i van fer la migdiada, pensant en el seu nou projecte. Van pujar a l'habitació. La Carla va agafar un llibre i li va començar a llegir en veu alta a l'Aida, ella s'adormia... De cop es va sentir el timbre...
L'Aida va baixar a obrir la porta. Era el seu pare:
- Hola Aida.- va dir el pare de l'Aida.
- Hola pare.- va dir l'Aida.
- T'he vingut a veure i per portar-te una carta.- va dir el pare de l'Aida.
- Una carta? - va preguntar l'Aida.
- Si, una carta. Ha arribat a casa, però va dirigida a tu i el remitent és d'Alemanya...- va dir el pare de l'Aida.
L'Aida es va quedar parada. Aquella carta, li recordava a la carta que va rebre el Francesc ja fa un temps... es va témer el pitjor. Va agafar la carta, va comprovar que anava en nom seu, va mirar el remitent:
LAURA GARCIA BUSQUETS
kleningstrasse, 7
70234 Stuttgart
Deutschland
La Carla, va baixar per veure la seva companya:
- Què passa, Aida?- va preguntar la Carla.
- Una carta de la Laura- va contestar l'Aida
- Què deu voler ara aquesta noia?- va preguntar la Carla
- No ho se. L'obro? - va preguntar l'Aida.
( continució al capítol seguënt)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada