Les Aventures de l'Aida i la Carla. 14è Capítol.

L' Aida, va obrir el sobre. Dins hi havia una carta. Hi va procedir a llegir:

" Hola, Aida.

Se que et pot sorprendre, tenir notícies meves, després del que et vas trobar a Alemanya. Et demanaria que llegeixis aquesta carta fins al final, llavors ho entendràs tot. Vaig anar a viure a Alemanya, perquè hi vaig trobar feina. La relació amb el Xavier, no funcionava, érem amics i ens portàvem molt bé, però la convivència no va poder amb nosaltres, i jo vaig decidir deixar la relació. Vaig estar buscant feina per internet, i en vaig trobar i vaig fer rumb cap a Alemanya.

Quan ja estava bé i amb una bona feina d'enginyeria industrial, vaig rebre notícies del Francesc, que també estava buscant feina. Buscava feina de jardiner, i jo tenia uns contactes que li podien donar feina. Finalment li van fer una oferta i ell va venir cap aquí. Vam llogar una casa per viure-hi junts. La feina, els amics, i tot anava molt bé.

La relació d'amistat que teníem, va arribar a ser especial, i ens vam enrotllar, fins que vam oficialitzar una relació de parella. Ens portàvem d'allò més bé. Llavors vas arribar tu a Alemanya, i el Francesc, et va explicar el que havia passat, i tu vas marxar sense voler saber res de nosaltres.

Crec que vas fer el correcte. Et sorprèn oi? T'explico. La teva ex parella m'ha deixat. Sí, si el que sents. Em va deixar, mesos després que tu vinguessis. Em va dir que ja no m'estimava, que  aquella relació havia estat un engany, que ell encara t'estimava. Com ja et deus imaginar, em vaig quedar de pedra. Vam tenir una conversa, en què li vaig preguntar: " Francesc, i tu creus que això que fas és correcte?, creus que l'Aida et pot tornar a estimar, després del que li has fet?, i ell em va contestar que tu encara l'estimes.

Després d'aquelles paraules, vaig decidir no saber res més d'ell. Et va destrossar la vida, i també me-la destrossat a mi. No sabia a qui explicar això, i vaig optar per enviar-te una carta, espero que ho puguis entendre, i saber com em sento.

Però això no acaba aquí. He decidit tornar a Catalunya, tornar a la casa que teníem amb el Xavier a Tortosa. Saps alguna cosa d'ell?

Bé, Aida. T'envio aquesta carta a casa dels teus pares, suposo que ja te la faran arribar, no sabia on et podria trobar. Espero que  puguem tornar-nos  a veure ben aviat "

LAURA GARCIA BUSQUETS

Stuttgart, Deutschland

- Ara sí que estic flipant!- va exclamar l'Aida

- Mare meva, però el teu ex, qui es pensa que és?- va preguntar la Carla.

- No ho se, Carla, no se en què s'ha convertit. No és normal anar deixant les parelles d'aquesta manera! - va dir l'Aida.

- I tant!, i ara que penses fer?- va preguntar la Carla.

- He de localitzar la Laura, l'he de poder perdonar. Va estar amb el Francesc, però les circumstàncies em diuen que l'he d'ajudar.- va dir l'Aida.

- Ho trobo perfecte. Estic amb tu!- va exclamar la Carla.

- Moltes gràcies, amor! - va dir l'Aida

- Què fem?- va dir la Carla

- Estic pensant. Aquesta carta ha trigat dues setmanes a arribar a aquí. Potser la Laura, ja és aquí... - va dir l'Aida.

- Vols dir?, i on la podríem trobar?- va preguntar la Carla.

- Farem una cosa millor. La setmana que ve, és el teu aniversari, oi? - va preguntar l'Aida

- Sí, la setmana que ve. Però per què m'ho preguntes si tu ja ho saps? - va preguntar la Carla.

- Perquè convidarem a la Laura al teu aniversari. A qui convides?- va dir l'Aida

- D'acord,  tinc poca llista, amics de la universitat, tu, la Neus, la Laura...- va dir la Carla.

- Molt bé! - va dir l'Aida

Les dues noies, van començar a preparar l'aniversari de la Carla. Hi haurien amics de les dues parts i sorpreses...

( continuació al 15è capítol) 

Les Aventures de l'Aida i la Carla. 13è Capítol

Nota de l'autor:

Estimats lectors/es,

Abans que procediu a la lectura del capítol següent, us informo que he canviat el títol de la història, donat que el personatge de la Carla, és i serà clau en la història. Així que des d'avui, la història és titularà: " Les Aventures de l'Aida i la Carla". 

Aprofitant l'avinentesa, si teniu qualsevol suggeriment per la història, podeu escriure un missatge en el mateix blog.

Sense res més a comentar. Moltes gràcies per la vostra participació.

Francesc Rodríguez

Capítol 13è 

Les dues noies van fer l'amor per segona vegada. S'estimaven molt. La conversa entre la Carla i la Neus, va fer que l'Aida i la Carla, fessin un pas endavant en la seva relació.

L'endemà la Carla es va llevar d'hora i va fer l'esmorzar. Un esmorzar complet: torrades, mantega, melmelada, embotits, ous ferrats, cafè, llet... L'Aida havia d'anar a treballar.Avui preguntaria al seu  jefe, si la Carla podria treballar a la botiga.

L'Aida va marxar a treballar. La Carla es va quedar a casa per buscar anuncis a internet de feina, i també si podia estudiar alguna cosa. Pensava en la sort que havia tingut en conèixer l'Aida. No s'esperava pas trobar una persona com l'Aida. Se l'estimava molt i volia passar la resta de la seva vida amb ella. Ara volia gaudir al màxim del qual tenia per davant, però calia trobar feina i estudis.

A la Carla, tal com vam explicar en capítols anteriors, li agrada la fotografia, el dibuix i la pintura i havia fet un mòdul d'imatge i so. Tot i així, tenia una altra afició: l'escriptura. Escrivia de tot, històries fictícies, verídiques, experiències personals. No podia separar-se del seu bloc i del seu bolígraf, igual que l'Aida, que no es podia separar de la seva ploma i la seva llibreta de dibuix.

Llavors se li va acudir una cosa: " Sí a mi m'agrada escriure i a l'Aida li agrada dibuixar, per què no muntem un negoci en comú?". Era una magnífica idea.Caldria explicar-li a l'Aida.La Carla va fer el dinar. Avui tocava una gran amanida i tres talls de llom per cadascú. L'Aida plegava a les dues de la tarda i després estudiava un Postgrau d'Història a distància. L'Aida va arribar de treballar, i va veure que la taula estava parada i el dinar estava fet:

- Oh, Carla! Ets un solet!- va exclamar l'Aida, mentre li feia un petó.

-  M'ha vingut de gust fer el dinar i és que et vull explicar una cosa.- va dir la Carla.

- Espera, primer t'explico jo. He preguntat a la botiga, si et poden agafar per fer els dissenys de les joies, i m'han dit que si, només falta que els hiportis el currículum. - va explicar l'Ada.

- Oh!, quina sorpresa! Anirà bé, mentre treballem en el nostre projecte!- va dir la Carla.

- Projecte? Quin projecte?! - va preguntar l'Aida.

- Sí, t'explico. Tu saps dibuixar i jo se escriure, podríem publicar les nostres històries. Un projecte juntes!- va exclamar la Carla.

- Sona bé! però és  difícil, per fet de treballar juntes, som parella i treballar amb la parella ja se sap!- va dir l'Aida.

- Si ho se!, però ho podem alternar amb la joieria i els estudis els fem a distància. Podem intentar-ho!- va exclamar la Carla.

- Molt bé, Carla!, ja que insisteixes tant, ho podem intentar, segur que serà una altra de les nostres aventures. - va dir l'Aida.

- I tant, jo ho provaria, a més per internet he trobat l'autor de les teves aventures i diu que ens pot fer un lloc al seu blog per escenificar la història

en dibuix!- va explicar la Carla.

- I com has trobat l'autor?- va preguntar l'Aida.

- Noia, tinc contactes...- va dir la Carla.

- Ui, ui, ja m'explicaràs aquests contactes que tens...- va dir l'Aida.

La Carla es va llençar sobre l'Aida, i li va dir que l'estimava moltíssim. L'Aida li va fer un petó. Les dues noies van dinar i van fer la migdiada, pensant en el seu nou projecte. Van pujar a l'habitació. La Carla va agafar un llibre i li va començar a llegir en veu alta a l'Aida, ella s'adormia... De cop es va sentir el timbre...

L'Aida va baixar a obrir la porta. Era el seu pare:

- Hola Aida.- va dir el pare de l'Aida.

- Hola pare.- va dir l'Aida.

- T'he vingut a veure i per portar-te una carta.- va dir el pare de l'Aida.

- Una carta? - va preguntar l'Aida.

- Si, una carta. Ha arribat a casa, però va dirigida a tu i el remitent és d'Alemanya...- va dir el pare de l'Aida.

L'Aida es va quedar parada. Aquella carta, li recordava a la carta que va rebre el Francesc ja fa un temps... es va témer el pitjor. Va agafar la carta, va comprovar que anava en nom seu, va mirar el remitent:

LAURA GARCIA BUSQUETS
kleningstrasse, 7
70234 Stuttgart
Deutschland

La Carla, va baixar per veure la seva companya:

- Què passa, Aida?- va preguntar la Carla.

- Una carta de la Laura- va contestar l'Aida

- Què deu voler ara aquesta noia?- va preguntar la Carla

- No ho se. L'obro? - va preguntar l'Aida.

( continució al capítol seguënt)

Les Aventures de l'Aida. 12è Capítol

( continua del capítol 11)

- Com ? Què vols dir amb això de què podem tornar a ser parella?- va dir la Carla, sorpresa.

- Ara que ja m'has perdonat i has entès perquè et vaig deixar, podem rependre la relació que teníem. - va dir la Neus.
- Neus, la veritat ara sí que m'has deixat de pedra. Et perdono, però això no vol dir que jo vulgui tornar amb tu- va dir la Carla.
- No vols tornar amb mi?, però si nosaltres ens estimàvem molt!- va exclamar la Neus.
- Si, ja ho se que ens estimàvem, però mira tu mateixa ho has dit: " ens estimàvem". Ara mateix no tinc cap motiu per tornar amb tu. Podem ser amigues, però sense tenir res més.- va dir la Carla.

- Jo em pensava que voldries tornar amb mi... has trobat a alguna altra persona?- va preguntar la Neus.

- No t'enganyaré, i si he trobat una altra persona, de fet és la noia que vas veure a la ruta verda.- va explicar la Carla.
- Ah!, la teva amiga?, i aneu seriosament, vull dir la relació és estable?- va preguntar la Neus.

- A veure de moment, som bones amigues, i tampoc tinc d'explicar res més si ella no està al davant- va aclarir la Carla.

- Bé, he fet el possible perquè tornéssim a estar juntes, però si no pot ser, doncs ho hauré de deixar córrer- va dir la Neus.
- Neus, ja et dic que podem ser amigues. Et puc presentar l'Aida, de fet d'aquí poc és el meu aniversari, seria un bon moment per conèixer-vos- va dir la Carla.
- Molt bé, hi estic d'acord. ja me'n informaràs!- va dir la Neus.
- Si, quan ho tingui tot apunt et diré alguna cosa..- va dir la Carla.

La Carla va tornar cap a casa. L'Aida l'esperava al jardí. Estava dibuixant. La Carla s'hi va acostar, va mirar que feia, li va agafar la llibreta i la ploma i les va deixar sobre la cadira. L'Aida es va quedar parada. La Carla la va fer alçar de la cadira i li va fer un petó als llavis. L'Aida no es va quedar indiferent i s'hi va tornar. Es van estirar a la gespa, una sobre l'altra i es seguien fent petons i carícies..

La temperatura dels seus cossos, començava a pujar i la roba els hi sobrava. Aquella tarda van acabar fent l'amor a la gespa del jardí. Feia dies que volien fer-ho, però no sabien ni per on començar, ni tampoc el moment...

- Per fi, ho hem fet Aida!- va exclamar la Carla.
- Si, noia si, però has sigut tu que has vingut amb moltes ganes. Que t'ha passat?- va preguntar l'Aida.
- M'he adonat que t'estimo moltíssima Aida i volia fer l'amor amb tu!- va contestar la Carla.
- Ho trobo perfecte!, però com ha anat amb la Neus?- va preguntar l'Aida.
- M'ha explicat que va estar ingressada a l'Hospital de Bellvitge, per una pneumònia. Se li va caure el món a sobre i em va deixar. L'he perdonat, però m'ha preguntat si tornaríem a ser parella.. - va explicar la Carla.
- Ui, què dius! Això t'ha dit?, i tu que li has respòs? - va preguntar l'Aida.
- Li he dit que no podria tornar amb ella, que havia conegut a una altra persona.- va dir la Carla.
- I quina persona has conegut?- va preguntar l'Aida.
- Fàcil!, t'he trobat a tu!- va exclamar la Carla.
- Oh!, quina preciositat!- va exclamar l'Aida.

Les dues noies van pujar a l'habitació, i entre petons i abraçades, van tornar a fer l'amor per segona vegada...

( continuarà)