Entrada del Laberint d'Horta
Moltes vegades quan estic capficat amb alguna cosa, i no puc parar de pensar en allò, el que vull fer es marxar. No pensar en res. Esbargir la boira. Desconnectar. Un bon lloc per no pensar en res més, és anar a la ciutat comtal, Barcelona.
No em costa gens, agafar el cotxe, l'autobús o el tren i plantar-me al mig de la Plaça de Catalunya. Caminant per les Rambles, el port vell o el port olímpic, són espais de sentir-me lliure. Acostar-me al mar, agafar un bolígraf i una llibreta i posar-me a escriure, sense saber el que realment vull reflectir en un paper.
Barcelona, com qualsevol altra ciutat, té el seu encant, els seus carrers, les seves places, la seva gent, però el que hi busco és una estona de tranquil·litat. Potser us pot semblar estrany, que hi vagi sol, però és la manera de pensar en mi mateix.
La ciutat, també em porta molts records, de quan estudiava jardineria, per això no em costa gens anar-hi, és com una segona ciutat. Tot i així també és el lloc de l'amor. Barcelona m'ha donat a conèixer a una persona que me l'estimo molt. Una persona que espero que puguem compartir moltes coses.
Per aquesta raó, també per a mi, és un regal anar a Barcelona, ja que així m'en recordo d'ella, dels moments que hem viscut en aquesta ciutat, la capital de Catalunya, una ciutat de records, de vivències i d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada