Solitud

Trobada gegantera a La Garriga. Juny 2010

Moltes vegades em sento sol. Els amics uns aquí, els altres allà I els altres més enllà. Moments I circumstàncies de la vida, m’han portat fins aquí: començar a sortir als 18 anys, 7 anys a l’Esplai Sotrac, graller dels gegants de Sentmenat i de Palau-solità i Plegamans, estudiant de jardineria a l’escola Rubió i Tudurí, membre dels Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat, la Comissió de Festes i de Ràdio Sentmenat.

Durant molts anys, he conegut a molta gent, no cal anomenar-los a tots i totes. Les circumstàncies de la vida, han fet que amics hagin “ desaparegut” del meu camí i n’hagin entrat d’altres. És llei de vida, uns arriben i d’altres se’n van. Però, tot i així hi ha persones que no les podré oblidar mai.

Aquestes persones, són aquelles que sempre hi seran en qualsevol moment que pugui necessitar la seva ajuda. Jo, em puc sentir sol, però se segur que aquestes persones, han estat aquí, hi són i hi seran sempre.

Sovint passo els caps de setmana a casa, és com si em refugiés del que em puc trobar a fora. Em pregunto: “ per què no surto de casa?, però si surto amb qui vaig? On vaig? Surto sol?_” Són preguntes que em faig la majoria de caps de setmana. Segur que tinc diumenges o dissabtes, que tindré alguna activitat, com una trobada gegantera o alguna conversa pendent amb un amic o amiga, però clar no tots els caps de setmana ho tindré.

Són decisions difícils, però un dia una amiga, em va dir que no hi havia res impossible i que lluités pels meus somnis. I això és el que penso fer! N’estic fart de pensar en el què pensarà la gent , de si estic aquí o estic allà, de si faig això o faig allò altre. I els diumenges i els dissabtes, doncs em buscaré la vida, a conèixer gent allà on sigui.

Sé que puc superar aquesta solitud, he de lluitar, he de sortir, he de vèncer i sobretot he de gaudir de la vida, que són quatre dies! I no és cap tonteria!

Aquest escrit, va adreçat a tota la gent, que ha estat amb mi, des del primer moment en què ens vàrem conèixer.