Coneixencies

Conèixes  una persona,

el temps et fa adonar-te

que ella és escencial

que la vida, sense ella

no seria vida.

Aquell dia vas ser feliç,

quan la tenies al teu costat

i ella segueix estant allà

en el lloc que us havieu trobat.

Els dies passen volant,

el somni es fa gran

i la vida va passant

Somnies que un dia,

et despertaràs

i  ella hi serà present,

en el teu cor i la ment.

Quan et despertis

continuareu junts,

aquell dia que la vas conèixer,

aquell moment que no es pot oblidar.

Una cançó

Sents una cançó, escoltes una lletra… se’t posa la pell de gallina quan sents aquella veu, aquella veu que sents a travès del teu pensament, però tambè a travès del teu cor. Una cançó que et fa caure una llàgrima, una llàgrima que et recorre la pell, fins a tornar a trobar el cor. Aquest sentiment, et porta a estar feliç i content, sentir realment el que sents, sense que ningú et digui el contrari, amb el pensament, amb el cor, amb la llàgrima i amb la cançó. Sè quina cançó podria reflectir tot això, no en dubte pas, és la cançó que ens parla de la vida, una vida incerta, que mai saps com acabarà, una vida bonica, però a la vegada complicada. Quan escolto la cançó, sento una força emoció, sóc bastant sensible, però alhora em fa sentir content i viure amb il•lusió… a vegades les coses no surten com un voldria, tot i així em trasnsporto al sentiments de les lletres, els sentiments de les persones, i els sentiments del propi cor. Feia temps que no escrivia. Aquesta cançó m’ha fet escriure. De vegades no sè ni què escriure, i al final em surten coses sense pensar realment en el que voldria escriure. Nomès sè que quan escolto aquesta cançó, se’m posa la pell de gallina. 



COMPLICATED- AVRIL LAVIGNE





 

Un dia per recordar

Avui 11 de setembre de 2012, he vist una altra manera de veure les coses, de sentir-les i de fer-les nostres. A Sentmenat, s’ha hissat una senyera al Castell, i aquesta onejarà per sempre a les altures d’aquest emblemàtic edifici històric. Molta gent ha vingut a aquest acte, no m’esperava que hi hagués tanta participació. Una hora desprès, es feia l’ofrena floral a la Senyera, a la Plaça de l’11 de setembre, i diré exactament el mateix d’abans, veïns i veïnes, amics i amigues, també han participat a aquest acte. Realment, alguna cosa està canviant, ahir, dia 10 de setembre, es va fer una marxa de torxes per la independència, i deu ni do la gent que es va veure per les places i carrers de la vila. I per tot això, només faltava la gran manifestació d’aquesta tarda. Una manifestació amb un gran lema: “ Catalunya, nou estat d’Europa” . Ara mirava, les notícies quasi bé 2 milions de persones, donant veus per la independència. Si, si, senyores i senyors : INDEPENDÈNCIA!! No com altres veus que deien, que la manifestació no tenia cap veu per la independència! A veure que diran, ara! He anat a aquest gran acte, m’ha agradat molt de poder-hi participar. Ha estat la meva primera manifestació, crec que mai havia anat a aquest tipus de esdeveniments. Ha sigut impressionant! Tot i que no ens pogut moure gaire, és tot un goig poder compartir aquests moments amb tanta gent. Tothom cantava, saltava… les estelades es movien… no passava res si trepitjaves a algú, tot es podia perdonar. Podies xerrar amb tothom. Tots ens manifestàvem pel mateix: “ No volem ser una regió d’Espanya, no volem ser territori ocupat, volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem Països Catalans” La veritat ha estat una experiència digne de explicar i digne de haver-hi participat. Espero poder participar en un altre esdeveniment com aquest, però això si, que sigui per proclamar la independència de Catalunya!... o potser, s’ha proclamat avui?... qui sap, potser ja hem fet un gran pas, i qui pensi el contrari, millor que s’hi posi fulles! Salut i independencia!

DETALLETS

Diuen que els petits detalls, són l’essència de la vida. Construeixen el teu camí. Un detall, pot ser importantíssim, almenys per mi ho és.

Parlem de detalls,  un petó inesperat, un somriure, unes paraules,  una llàgrima, un record… sense els detalls, res tindria sentit.

Aquell petó, que no t’esperes, que és una simple salutació, però que li dones molta importància. I  pot ser que aquell petó, que mai esperaves, et doni forces per tirar endavant.

Un somriure també ajuda. Aquell somriure que et fan, i que en aquell moment , tu també somrius. A la vida és important somriure.

Les paraules, aquelles paraules que et reciten, aquelles que escoltes de la gent important per tu. Paraules que et fan veure, que tot segueix, i que no pots aturar-te.

Llàgrimes. Una llàgrima , aquella gota de líquid que ens cau, quan ens fereixen, quan ens emocionem, o fins i tot quan riem. Plorar quan et diuen que t’estimen.

Records. Moments inoblidables. Aquells moments que sempre recordaràs amb nostàlgia.

Tots aquests petits detalls, me’ls han donat persones que han estat sempre al meu costat, i espero que hi segueixin estant!

Si no t'agrada la teva vida," tuneja-la"

Fa pocs dies a TV3,van fer una pel·lícula, Jo sóc la Juani, de Bigas Luna. Un film protagonitzat per Verònica Echegui i Dani Martín. Vaig veure la publicitat que va fer Televisió de Catalunya, i un dels missatges, em va motivar a veure la pel·lícula. El missatge era: “ si no t’agrada la teva vida, tuneja-la” . La Juani, té problemes amb els pares i també amb la seva parella. Ella decideix, canviar aspectes de la vida, que la fan sentir malament i trenca amb tot…Bé no explicaré tot l’argument de la pel·lícula, millor que la mireu vosaltres mateixos…

Tal i com deia, el missatge que em va donar el film, em va fer aturar i pensar… pensar en si m’agraden aspectes de la vida… canviaria coses? o ho deixaria tot tal i com esta? Tot és condicional, les preguntes, les respostes… res te una resposta concreta. Una cosa és clara, si no canvio coses que no m’agraden de la meva vida, pot ser que al cap del temps, e preguntis, per què no ho vaig canviar en aquell moment?

Què és millor, actuar o pensar? A vegades crec que si em penso molt les coses, acabo per no fer res, i cada cop li dono més voltes. El que em passa pel cap en aquell moment ,és el que hauria de valdré... moure’m pel que de veritat sento i vull, sense pensar en el que podria passar… és com el tema dels Lax’n’busto , Llença’t.

No ho canviaria tot de la vida, però si alguns aspectes, ser feliç que segur que no és tant difícil, tenir més confiança i sobretot somriure i riure molt… en fi el que se’n diu : “ Riure’s de la vida!”

Si no t’agrada la teva vida, “tuneja-la”!

El tren de mitjanit

Qui no ha volgut mai agafar aquest tren? Segur que alguns ja l’han agafat, en canvi pot ser altres, ni l’han pogut agafar o ni tant sols l’han vist. Aquest tren existeix de veritat? Quin és aquell tren que et pot portar cap a un temps millor? o aquell que et trasllada a un país meravellós?

Diria, que no se sap on et pot portar, però la qüestió es que en algun moment de la vida, has de poder agafar aquest trajecte, potser un trajecte inoblidable, ple de roses i de somnis… penso que si no s’agafen aquests trens, perds la oportunitat, una oportunitat d’or per poder canviar alguna cosa a la teva vida.

Oportunitats que et passen, i que si no les saps aprofitar, et quedes a l’andana i el tren ja se’t ha escapat. A vegades costa saber on està aquesta oportunitat, però s’ha de provar, s’ha de intentar, s’ha de fer el impossible per poder-ho aconseguir.

Segur que han pasat oportunitats perdudes, somnis perduts… tot perdut… però arriba l’hora d’aixecar el cap, anar cap a l’andana, i mirar si arriba el tren, quan arriba, obrir la porta i pujar l’esgraó, que ens separa de poder perdre’l.

Un cop dins, viure del moment, deixar-se anar, sense pensar en res més, només pensar en el gran pas que hem fet, un pas que serà el millor que hem pogut fer durant molt de temps!

Ha arribat l’hora de no perdre aquest moment, de no perdre…. El tren de Mitjanit!

SOMNIS

Els somnis, s’han de fer realitat? Diria que si, crec que tots s’haurien de fer realitat, encara que n’hi hagi alguns que siguin malsons… Tens un somni, de fa molts anys, un somni que voldries que se’t complís, però no hi ha manera, de vegades per altre gent o ves a saber per a què…
Hauria de lluitar per aquests somnis, fins a aconseguir-los, segur que si ho fes seria més feliç. Sempre penso en què no podré aconseguir-ho, crec que penso en el que passarà i això no em deixa acabar de lluitar.
Sovint sento a gent, que somnia amb alguna cosa, i lluita per arribar-hi… potser si que s’ha de viure pels somnis i fer-los realitat, lluitar en força i arribar allà on tu voldries, si t’agrada una cosa i vols lluitar per aconseguir-la, mou cel i terra!
Serà difícil, però hi veig una llum al final del túnel!