L'aventura alemanya

Avui dia 23 de gener de 2015, fa justament un any i 10 mesos que vaig arribar a terres alemanyes. Era un dissabte, dia 23 de març de 2013.

Arribava sol, en un país que no coneixia a ningú. Feia fred. Hi havia neu. Vaig arribar a la casa on havia de passar un any. Quan vaig deixar la maleta i vaig començar a endreçar la roba, pensava en què estava fent aquí sol.

Les llàgrimes, em van recórrer les galtes. Em va costar molt tornar a aixecar el cap, però al final vaig continuar el camí que havia obert. Em vaig situar. Volia saber on estava, què hi havia el meu voltant. Estava en un barri, un pèl allunyat dels transports públics i del centre de la ciutat.

Vaig sortir a caminar i descobrir que l'empresa on treballaria, em quedava a uns 20 minuts caminant des de casa, i que tenia una parada d'autobús a uns 5 minuts. Va arribar l'hora de començar la vida a Alemanya, un altre país, un altre idioma, una altra cultura. Seria difícil, això segur, però ho havia d'intentar.

El principal obstacle, era l'idioma. Em vaig apuntar a fer cursos. Complicat, però no impossible. Sense cap mena de dubte, la gramàtica alemanya, és una de les més complicades, però també era complicat els horaris. El curs començava a les 6 de la tarda i s'acabava a les 9 de la nit, els horaris de l'autobús no coincidien gaire amb l'hora de la finalització del curs i havia de tornar caminant a casa.

La feina, no era gaire complicat entendre el que em deien, però seguir una conversa, ho era molt més. A part de la feina, també hi havia el meu temps lliure. Complicat també. El que sí que he pogut fer és visitar pobles i ciutats: Leinfelden, Echterdingen, Musberg, Stuttgart, Köln, Bonn, Freiburg, Nürenberg, Tübingen,Frankfurt, Heidelberg, Herrenberg... llocs ben interessants.

Ha sigut un any i 10 mesos, amb una experiència que no me la traurà ningú. He après a viure sol, a fer el que he volgut, a valdre'm per mi mateix. He passat moments divertits, moments difícils, moments trists, però tot ha sigut molt reconfortant.

Ara, ha arribat l'hora de tornar a Catalunya. Ha arribat l'hora de seguir altres camins. Tornar a pujar a un altre tren i sobretot seguir la vida que vull seguir!