L'aventura del llegir

Tot va començar amb un llibre, El Jardí Oblidat, de l'escriptora australiana, Kate Morton. L'havia començat a llegir moltes vegades, però mai trobava la manera de seguir endavant. El deixava, i quan me'n recordava el tornava a rellegir. No hi havia manera d'arrencar. La gent em deia que havia de trobar el meu llibre, la trama i el tema que m'agrades, però jo volia intentar de seguir el llibre.

Passat un temps, vaig aconseguir entrar en el llibre, ho vivia com si estàs a dintre de la història, com si en sigues l'autèntic protagonista. Volia arribar al final de la història, cada pàgina, cada paràgraf, cada punt i cada coma, em feien gaudir del llibre que tenia a les mans.


Quan vaig finalitzar el llibre de la Kate Morton, em vaig felicitar, i vaig decidir llegir-me "La Casa de Riverton" , també de la mateixa autora. I em va passar el mateix, no vaig poder deixar de llegir, fins a l'última pàgina.

Temps després em va arribar a les mans, un llibre de l'escriptor Carlos Ruiz Zafón, "El Joc de l'Àngel" i us puc dir que em vaig llegir el llibre amb molt poc de temps. Les històries m'atrapaven. Després vaig saber que el llibre, tenia continuació, i em vaig llegir la tercera part de la història, "El Presoner del Cel" en una setmana.

Ara, fa poc m'he llegit un llibre de la Katherine Neville, anomenat "El Vuit" , que conta les aventures d'una noia, la Catherine Vellis, que està immersa en un joc d'escacs, ben peculiar. És un llibre de trama històrica-ficció, trepidant, et fa conèixer èpoques de la història, mentre coneixes grans personatges. " El Vuit" , té una segona part, anomenada "El Foc" , en el que ara mateix hi estic immers.

Llegir, m'ha canviat. Trobo qualsevol moment, per obrir un llibre, i començar a sentir.me, com si hi estigues a dins. Algun cop, m'ha passat que no m'he recordat de fer el sopar, per què  estava immers en el llibre que tenia a les mans. Llegir, et canvia la vida, com deia l'actor Joel Joan en un capítol de " Plats Bruts" : llegir et canvia la vida, no faig res més, no menjo, no dormo..." .

L'aventura alemanya

Avui dia 23 de gener de 2015, fa justament un any i 10 mesos que vaig arribar a terres alemanyes. Era un dissabte, dia 23 de març de 2013.

Arribava sol, en un país que no coneixia a ningú. Feia fred. Hi havia neu. Vaig arribar a la casa on havia de passar un any. Quan vaig deixar la maleta i vaig començar a endreçar la roba, pensava en què estava fent aquí sol.

Les llàgrimes, em van recórrer les galtes. Em va costar molt tornar a aixecar el cap, però al final vaig continuar el camí que havia obert. Em vaig situar. Volia saber on estava, què hi havia el meu voltant. Estava en un barri, un pèl allunyat dels transports públics i del centre de la ciutat.

Vaig sortir a caminar i descobrir que l'empresa on treballaria, em quedava a uns 20 minuts caminant des de casa, i que tenia una parada d'autobús a uns 5 minuts. Va arribar l'hora de començar la vida a Alemanya, un altre país, un altre idioma, una altra cultura. Seria difícil, això segur, però ho havia d'intentar.

El principal obstacle, era l'idioma. Em vaig apuntar a fer cursos. Complicat, però no impossible. Sense cap mena de dubte, la gramàtica alemanya, és una de les més complicades, però també era complicat els horaris. El curs començava a les 6 de la tarda i s'acabava a les 9 de la nit, els horaris de l'autobús no coincidien gaire amb l'hora de la finalització del curs i havia de tornar caminant a casa.

La feina, no era gaire complicat entendre el que em deien, però seguir una conversa, ho era molt més. A part de la feina, també hi havia el meu temps lliure. Complicat també. El que sí que he pogut fer és visitar pobles i ciutats: Leinfelden, Echterdingen, Musberg, Stuttgart, Köln, Bonn, Freiburg, Nürenberg, Tübingen,Frankfurt, Heidelberg, Herrenberg... llocs ben interessants.

Ha sigut un any i 10 mesos, amb una experiència que no me la traurà ningú. He après a viure sol, a fer el que he volgut, a valdre'm per mi mateix. He passat moments divertits, moments difícils, moments trists, però tot ha sigut molt reconfortant.

Ara, ha arribat l'hora de tornar a Catalunya. Ha arribat l'hora de seguir altres camins. Tornar a pujar a un altre tren i sobretot seguir la vida que vull seguir!